miércoles, 17 de enero de 2018

han prohibit

han prohibit el parlar de la terra
han prohibit parlar de la terra
han prohibit parlar a la terra
han prohibit parlar
han prohibit la terra

i nosaltres seguim amb la dolça desobediència de la dignitat

viernes, 12 de enero de 2018

ahir era reis


ahir era Reis
ressona a l'oïda el miserable discurs del Rei de bastons
botxí de raons que no gasta

 

l'Espanya indigna de manaires lladres
i jutges prevaricadors guanya opinió
el silenci que abans semblava digne
ara és el miserable feixisme
que tan va fer patir els avis
per ells són poc menys que feristeles

quina mena de llei obliga un poble
a viure amb indignes o miserables
a mantenir borbons que ens volen mal
a viure amb qui ens perdona ser
només quan no som
ens espolien els béns
ens vexen la dignitat
ens manlleven el futur

domingo, 31 de diciembre de 2017

si pots ser mar

si pots ser mar 
per què et conformes a ser riu?
si pots ser font
per què et conformes a ser aigua?
si pots ser sol
per què et conformes a ser llum?
si pots ser tu,
per què et conformes a ser el que esperen de tu?

Feliç 2018, republicà
Per no conformar-nos fins a ser-ho tot

martes, 12 de septiembre de 2017

1 d'octubre de 2017

tot és com una taca fosca
en un horitzó de ferro
hi ha una patina d'òxid
que empastifa les ànimes
el silenci esdevé irrespirable

sense ni mar ni blau ni peixos ni plata
t'obliguen a viure una vida
que a ningú no li cal viure

a l'altra vorera beneits panxuts
canvien cerveses de franc per insults
analfabets de llengua lleugera i alcohòlica
ni res ni ningú no ens respecta
vivim a l'època del blues de cotó

ens crèiem humans i érem seus
no volien humans ens volien seus
no érem res que no fos volgut per ells
no érem res

la tardor recent
de llevantades humides

vam albirar el món ample
vam saltar la tanca menuda
i vam fer via de llibertat
el nostre silenci
tenia lletra i música i colors
i va cridar més que el seu feixisme

tot era com una taca fosca
en un horitzó de ferro
hi havia una patina d'òxid
que empastifava les ànimes
el silenci esdevenia irrespirable

ara tot és llum
i el futur és nostre




domingo, 30 de julio de 2017

vestida de mel

de la bellesa plena vestida de mel
mirada blava de cel i transparència
mans destres de dits llargs i àgils
arpegiant tres guitarres en una
convertint el poema en una cançó
que fa del crit d'altres la pròpia sang
i omple de llum els inferns de la terra

i jo saber-me espectador badoc
enamorar-me dels missatge clars 

de la cantant de mirades netes
les paraules dibuixen cançons 

que acompanyen totes les solituds
de tots els móns

demano als déus fer etern l'instant

enamorar-me del immens
que ix de tot cos perquè cap cos
no sap com contenir-lo
s

Aquest tampoc és el meu amor
en sóc fan o client atent i amatent
però he de seguir el viatge enlloc

sé que mai no sabré estimar
perquè no sabré estimar com tu



sábado, 29 de julio de 2017

mai no és temps de temps

entre incendis i sequeres
desitjo la neu que em fa mans balbes

entre torbs i ventades
enyoro la calma canicular
de les implacables tardes d'estiu
que fonen el pedrís
de totes les places majors
de les geografies coronades 
de construccions nobles

lunes, 17 de julio de 2017

ballo el vol foll del cor que em mena a tu

ballo el vol foll del cor que em mena a tu
de la festa la rialla exagerada
cada vegada amb més tendresa que destresa
l'abraçada que ens refà de dubtes grisos

sóc nu de nit neta
m'estremeixen rosades d'olor de gessamí
la pell balba s'eriça i la tremolor eixorda el silenci
només dins meu
en l'espai que ressona dins del meu crani
fora el silenci segueix invencible
només el teu alenar suau et fa viva

clareja
el dia és nu i net
els cúmuls són casolans d'inofensiu cotó
desprenen arcs irisats com rialles
no hi haurà ni torbs ni llamps
ni vendavals de vàndals vents
només perquè tu no obres la porta i marxes
sense esteles
com sempre has fet amb totes les meves pors