sábado, 6 de agosto de 2016

sábado, 30 de julio de 2016

Blanes

I

vas arribar just en el moment
en què va tremolar el món sota els nostres peus
la muntanya es va esfondrar
l'allau de fang i pedres va esllavissar per la riera
enduent-se vides coses i cases

nosaltres nus bruts ferits accidentats
ho vam haver de llegir als diaris

II
tot va començar en aquell Blanes
aquell dia que s'omple de trons llums colors i sofre
avui n'és aniversari i m'hi han portat a 100 quilòmetres
i 15 anys amb la tramuntanada empordanesa
que vam aprendre a fer nostra
a consentir-la
ara sóc sol tornats en aquella platja fosca de nit
amb la cançó amiga i la llàgrima tendra
acabada la cançó només queda el silenci
el mateix que em corca a diari

III
per odi que guardis
per pena que sentis
per enyor que brolli
per por que silenciï
per dolor que vessi
agraeix que hi sigui

tros de tu

m'ha quedat
un petó de nit posat
en un bri d'abraçada
demà em dirà bon dia
i el somni
m'haurà donat permís
per ser un bri de tu

martes, 14 de junio de 2016

deixa'm una nit sencera

deixa'm una nit sencera d'agre solitud 
i que el dol s'escoli entre els records
que només l'ànima enlairada de futur
desprengui la saba nova
arreli i el sòl l'adobi
i les flors olorin colors vius
insectes enganyats i tips
ompliran de fruits l'ànima nova

poques coses són més vives
que renéixer en tots els sentits
ser part de l'infinit que ens té
una altra vegada més

a poc a poc m'acomiado dels records
amb el més salvatge dels oblits

deixa'm la nit sola de tu
i que demà et trobi en amor tendra

martes, 17 de mayo de 2016

a cent quilòmetres

et sé 
a cent quilòmetres
a set amors
a tres vides

llunyania crua
enyor que et plora
intens i efímer com un llamp

res de nou sota el cel
la tempesta jeu
la lluna desendreçada
estrena la nit jove
i tu i jo tremolem refredats
diferents nits sense recer

a cent quilòmetres
a set amors
i a tres vides de distància

miércoles, 6 de abril de 2016

m'agrades

m'agrada el jo que sóc quan sóc amb tu
saber que em segueixes de reüll quan faig
cercar-te la mirada fins a coincidir-la
fingir que t'atenc malalties impostades
ajuntar-nos i viure'ns els defectes mutus

et ploro en aquelles nits de solitud
de record bellugadís per llit sense son
cobejant petons robats i carícies furtives
ploro la por d'oblidar-te
el malson de pensar que tot fou somni

m'agrada el jo que sóc quan sóc amb tu
i si somni fos que em duri com el turment

jueves, 24 de marzo de 2016

sóc d'un poble lliure que del miracle en fa rutina

viure només
per seguir l'estela àgil
llevant mites i absurds a banda
despullar religions i filosofies 
què només ens ha sabut prohibir
l'arrel és per als arbres
nosaltres som d'aire
i en aquest tros d'història
que ens fa de vent
la terra només per fer peu
per fer fort el salt de llibertat