Páginas

domingo, 3 de marzo de 2024

colons

i van venir aquells homes blancs
i ens van ensenyar la seva llengua
i ens van dir que era la de tot el món
i ens van fer creure en els seus déus
i ens van dir que eren millors
i ens van amagar els costums
i ens van fer prendre els seus
quan vam escoltar que la seva llengua
no tenia les nostres paraules
quan vam veure que els seus déus
no ens estimaven
quan ens vam trobar absents
amb uns costums que no enteníem
ja era massa tard
la terra era seva

viernes, 1 de marzo de 2024

jueves, 29 de febrero de 2024

entendre't

I
ser llum ara que som lluny
ser silenci alerta en la cridòria esbojarrada
ser només una història d'amor
només diu
com si la vida fos res més que una història d'amor
si hi som és per victòria d'amor
si vivim és per estimar
si sobrevivim és per esperança

recordes quan navegàvem
en metafísiques converses
surant en d'alcohols barats
que ens donaven una falsa creativitat

només amagàvem soledat
tu i jo acompanyats de l'altra soledat

II
m'escrius els bells poemes d'amor
com si fessis per arribar-me
ja et vaig dir que la meva ànima de sucre
es va dissoldre en suor i llàgrimes
en la i sang d'esclavatge 
de dolor i nafres
però tu segueixes 
instal·lada en els bells poemes d'amor
dibuixant-me un món mentit

III
era aquell fora de tot temps
era el foc a la tempesta
el tsunami en una copa de vi
era tot el que no havia de ser on era
era el que no era mai on havia de ser
era el 
viure a peu canviat

IV
viure en la xarxa reticular 
triant què has de saber i a on vols ser
emparant-te a la certesa de la corda
o atrevint-te al dubte del nus per optar

la mentida de veure't perfecte

amollar-me a tu
lliurar-m'hi de cor
deixar el magí aturat
i plorar amb tu tots els plors
negar-me de llàgrimes
fer-me sord al xivarri
que em vol distret
ablanir-me de caràcter
encegar-me per la brillantor
del teu cos que es desprenia de la muda
per deixar-hi el vellut humit
a pell nua
esgarrifada
el calfred que et tremola
ple de tota la por possible
amb un silenci balb pertot
i un fred absolut que ens desorienta

en la mort he après
la mentida de viure't perfecte

viure

ballant estridències
pertorbar amics
beure'ns la festa
que em sentin cor endins
escoltar-me'ls en la cridòria
explicant-nos les vides
i viure'ls per primera vegada
com si fos l'última

per si ho fos
per si ho
per si
per

miércoles, 7 de febrero de 2024

plaers

no eren fàcils els dies
amb ires de mar i muntanyes
silencis que dallaven cuirs
perdíem raons sense explicar-les
de l'empatia en fèiem perdó
mai no ens el demanàvem
i amb la naturalitat dels respirs
cada nit ens trobava cara a cara
perdent-nos en la bogeria
de fer de cada por un nou plaer
 

sábado, 3 de febrero de 2024

depressió

i la vida se't fa ample
ja no la pots contenir
ni abraçar
ni abastar
tot són vores mal sargides
per on et vesa l'ànima a alenades
la tristor és companyia
i el silenci cicatriu
en res no s'avança
res no s'estima
res no es crea
i si de ric era insaciable
de pobre es consumeix a si mateix
com el caliu de la xemeneia
a punt de passar la nit 
més negra
més freda
més llarga
on la primavera hiberna
mentre l'hivern en fa feu
fins al
 darrer fum