jueves, 31 de enero de 2013

enyor

recordo l'època
en què em sentia gran
perquè erets amb mi
em sentia còmic
perquè em reies

em sentia home
perquè em gaudies
 

ara
em sento buit
perquè no hi ets

Ho saps?

ho saps?
perdut voltejo infinits
d'esma transito immensitats
trobant-me més insegur que mai
tot i saber-me més cobejat que sempre

segueixo sent aquell mal maldestre
perquè no ets tu qui em cobeja

ho saps! daria el que seré o sóc
perquè tu poguessis cobejar qui fos

lunes, 28 de enero de 2013

Realitat

cargola’m cargols que m’afermin el magí
que s’apartin il·lusions descavalcades
desperta'm les raons de marcs lògics
descobrint-me savieses incontestables

separa'm de religions altives i absurdes
disfressades amb albes brunyides de lila
fabriquen litúrgies recurrents i paroxismes
imposen morals d'immoralitat maleïda

prescindeix-me de supèrflues supersticions
amagua'm màgies entrampades de porpres
i dels espectacles buits i fantasmagòrics
inaugura’m alguna veritat permanent
on l'opinió particular sigui només traça

mostra’m paisatges vius amb munts de neu
mars salats des d’on matinen albades
nens esparracats per les pols africanes
mares que fan de la llàgrima crosta

ensenyem què és l’amor amb altres
escolta’m les converses necessàries
gaudeix-me les dolces carícies tendres
siguem clares intel·ligències de futur

que el real sigui la fotografia del silenci
el sentiment expressi poesies noves
la història acoloreixi proses veraces
el tangibles corpòries immensitats

fes-me viu, fes-me present, autèntic
propietari de la meva pròpia memòria
que m’estimi compartir el món percebut
a la manera de l'ésser personal sencer i sincer

miércoles, 23 de enero de 2013

Tel


Rau un tel entre nosaltres
Deforma imatges de desig
Enyora futurs lloats
Manlleva carícies alienes
Acarona les pròpies de furtives
Vessen engelosits riures
Diverteixen silencis agres
Simbolitzem èpiques bregues

Potser només rauen paraules
I el silenci és la llar del desamor

domingo, 20 de enero de 2013

Impossible

Et mentiria silencis si pogués dir-me teu
em faria acaronat com de nadó
viuria la nuesa de la llibertat segrestada
i el sempre seria la plaent presó
on envelliria amb lentitud cauta

Espurnejarien llunes i sols plens
en els finestrals ineptes de paisatge
T’escriuria poemes vacus
on ballarien colors esmorteïts.
Les pells apelfarien molses

La paraules xerrarien significats
a móns amagats mai viscuts.
Llavis maldestres tremolarien
en els cossos renunciats
i la son amagaria els somnis.

En no ser teu, en no ser meva
ens sabem que no som nostres.

miércoles, 2 de enero de 2013

Amb tu

Amb tu tot hi era, tot ho tenia i res no sobrava.
I la paraula parlava i el silenci escoltava. 

Amb tu el dia arribava quan l'ahir marxava.
I la son descansava i la vigília vivia.

Amb tu la llenya vessava el caliu de la casa
I l’aigua refrescava les suors cansades.

Amb tu les flors esperançaven fruits.
La terra era la llar dels possibles.

Amb tu l’art era dia i la nit era passió.
I el camí era el millor dels viatges.