sábado, 30 de marzo de 2013

Al matí següent.

Perquè menes on callen silencis
em transparentes els dolors
i en fer-ho
endolceixes la llàgrima recollida.
Sempre hi ets, incondicional
i ho he aprés, i no me’n sé estar.

Si mai t’arriben boires
aquells que t’hem llegit
et tornarem la poesia perfecte,
sabràs com hi som per a tu
ens sentiràs compartint-te
i t’ho plorarem junts.
Et conduirem fins a demàs
de somnis i somriures
on els sols brillen indiferents.

jueves, 28 de marzo de 2013

Quan estic amb tu sé que sóc teu

Passegem els carrer lluïts
Travessem barris porucs
Comptem botigues de gossos
Fem cerveses aigualides
Ens estremeix l'aire marí
Perseguim els trens puntuals
Conduïm en cotxes inexperts
Estirem exigües hores a ciutat
Driblem vianants embadalits
Creuem ponts sense rius

I de tant en tant xoquem dits
com per fer que ens donem mans
o palpem braços que esporuguits
fugen de l'abraçada tendre.

Sé que hi seré i sabré ser teu
i la sola idea de ser-ho omple
un possible nounat en construcció
allà on altres fan curt faré prou
i sabré posar riures en cors bleïts

Quan estic amb tu sé que sóc teu

miércoles, 27 de marzo de 2013

Golfes

Busco a les golfes
(l'atmosfera suspesa,
l'olor polsosa,
les teranyines ermes,
ales d'arna amortallades)
els records de vida teus,
per fer-los
la nostra mort compartida.

sábado, 23 de marzo de 2013

Malson

Somio la teva esquena nua
prenent-me distància
penso fort -ardit telepàtic-
perquè et giris
Vull els teus ulls
-aquells ulls negres que veien tan dins-
que copsin la mesura justa
de la teva darrera mirada
la que conec perduda.

Saber-te irreversible m’esquinça l’ànima
com pedra roent dins de la meva garjola,
incapaç de pair el dolor empresonat.

Poemes, cançons, paraules i contes,
les músiques descobertes,
tot es perd en la mirada que no torna,
la taciturna resposta que plora
la distància que distancia.

La teva esquena nua allunyant-se.

Quan em desvetlla el trasbals
jec cabdellat, arraulit.
Bleixo més que aleno,
amarat de llàgrimes,
m'exploten les temples
que no contenen
l'anima endolada.

Mentre, fora la lluna tot just comença
la seva llarga excursió de nit de cada dia.

jueves, 14 de marzo de 2013

Nit negre


Negra nit encara
Son trencada
Llarga espera
Fins l’alba
Tebior d’esquena
Evoca companyia
T’inspira el gir
El so del petó
Esquinça el silenci
Cossos belluguen
Fonen abraçades
Que agraeixen
La llarga espera
Fins l’alba.

lunes, 11 de marzo de 2013

11 de març de 2004



A nou anys de la mort encara bavegen mentida,
com si dient-la mil vegades exoneressin culpa.
Ens hi van portar desgoverns paranoics
que es diuen populars per enganyar pobles.

Desairaren ciutats, carrers i places plenes
amb el crit unànime de pau omplint geografies
i posant llum i justícia sobre la retòrica occidora
amb què desvetllen l'assassí que jeu en nosaltres.

Va guanyar la fatxenderia dels sabres
i el dret dels miserables a ser fotografia,
Es ventaven de ser els justos de la guerra
com si cap guerra mai pogués ser justa.

Després la bogeria enarbora alcorans
bleint els que havien defensats les paus,
Exploten trens que duen ciència i feina
revenja de veritat tan criminal com la mentida.

La sang escolta silencis, crits malferits i enyors.
Encara levita el núvol de sofre, foc i ferralla
i no s’estan de mentir imputant falsedats
cercant impunitat, pretenent innocències.
 
Massa mort per tapar o poca saviesa a fer-ho.
Ara sí els carrers omplen les urnes
i la llibertat votava per la pau i la vida
es feia fora la ridícula patuleia occidora.

Ara la guerra segueix on era, on és sempre
assassinant innocents i glorificant assassins
mercadejant amb la mort per armes i metralla
indiferent als cossos innocents que foraden.
 
El mentiders no perdonen perdre i bramen
i mortifiquen famílies dessagnades pel botxí
espuri que els feu culpables i els manllevà
sous, sobresous, càrrecs, encàrrecs i fotografies.

Han tornat els mentiders, hi són ara i sempre,
peixen a la ignorància d’ànimes esclaves
que barregen estultícia, faltes i delictes
i es venen el futur per llaminadura de l'ara.

viernes, 8 de marzo de 2013

La primavera catalana

En aquests dies de penjar abrics
endreçar jerseis, emparellar guants
plegar bufandes, encapsar barrets.

Quan les agosarades flors de l’herba
groguegen, perfumen guarneixen.

Dies que els de fruiters s’engalanen
com d'arbres nadalencs intemporals.
Els insectes que no alimenten ocells
brunzeixen les bèsties grosses.

On no hi havia res s’hi posa verd,
si ja era verd s’hi posa bosc
i no triga la selva a menjar-se’l
verdejant en brots tendres a pler.

Torno als ocells que amagats en verdor
eixorden amb piuladissa que tot ho omple
per l’amor de procreació... del bo.

Es canvien les amples pluges fermes
per ruixats nerviosos i tronadors
que s'acomiaden en tardes d’arcs irisats.

A l’hora baixa cremem focs de nit
que deixem morir a les albes.
Ens lleva una fresca que apaivaga
l’escalf reparador d’un sol
que s’allarga fins menjar-se la fosca
i que ens canvia llanes per vímets:
No cal abric, només recer.

És la nostra primavera de cada any,
taumatúrgia pura de vida,
que en temps que corren
ens toca fer-la camí de llibertat.

miércoles, 6 de marzo de 2013

Sensualitat

trobant-me en el llit
recorrent-te sencera
com qui cerca detall
d’humitat a la figura
esculpida en peluix
llençols de ras polit
que es pretenen sedes
de sintètiques filatures
a voltes rus eixugadors
assequen suors salivades
llavis rogencs delerosos
de nous sabors prohibits
tremolen dits prou tendres
per emmotllar les formes
suavitzades pels temps
remor de paraules parodien
actors sàtirs i prohibits
s’atenuen llums i perfums
que encenen els silencis
prou esberlats pel panteix
s’esquinça a trossos el setí
que envalentia vergonyes
la nuesa esdevé paradís
de tots els plaers íntims
cobeja el sexe dels sexes

Respondre


Recuperaré sempre
les teves converses
sempre et respondre
potser serà "no" però
sempre et respondré
quan sigui un "no"
te'l faré entendre
amb "sis" de colors
Sempre et contestaré
"sís" de set colors

viernes, 1 de marzo de 2013

mirada tendra d'independència

a la platja ventada de garbí
dos infants envolen un estel
el cel és recorregut pel traç
que arbitràriament indefinit
acaba prenent camins ferms
a baix corren i riuen tots dos
només els lliga a terra el fil

altres infants de peus secs
els envegen a la llunyania
no se n'estan i prenen estels
un i cent i mil i tots omplen cels
i ballen danses compassades
i representen xocs i accidents
es garbellen fils entre fils
i freguen mans de carícies
omplen l'aire de somriures
ballen la platja plena banyada
d'una música de cel estelat
amb una dansa de terra lliure