A nou anys de la mort encara bavegen mentida, com si dient-la mil vegades exoneressin culpa.
Ens hi van portar desgoverns paranoics
que es diuen populars per enganyar pobles.
Desairaren ciutats, carrers i places plenes amb el crit unànime de pau omplint geografies
i posant llum i justícia sobre la retòrica occidora
amb què desvetllen l'assassí que jeu en nosaltres.
Va guanyar la fatxenderia dels sabres i el dret dels miserables a ser fotografia,
Es ventaven de ser els justos de la guerra
com si cap guerra mai pogués ser justa.
Després la bogeria enarbora alcorans bleint els que havien defensats les paus,
Exploten trens que duen ciència i feina
revenja de veritat tan criminal com la mentida.
La sang escolta silencis, crits malferits i enyors. Encara levita el núvol de sofre, foc i ferralla
i no s’estan de mentir imputant falsedats
cercant impunitat, pretenent innocències.
Massa mort per tapar o poca saviesa a fer-ho.
Ara sí els carrers omplen les urnes
i la llibertat votava per la pau i la vida
es feia fora la ridícula patuleia occidora.
Ara la guerra segueix on era, on és sempre assassinant innocents i glorificant assassins
mercadejant amb la mort per armes i metralla
indiferent als cossos innocents que foraden.
El mentiders no perdonen perdre i bramen
i mortifiquen famílies dessagnades pel botxí
espuri que els feu culpables i els manllevà
sous, sobresous, càrrecs, encàrrecs i fotografies.
Han tornat els mentiders, hi són ara i sempre,
peixen a la ignorància d’ànimes esclaves
que barregen estultícia, faltes i delictes
i es venen el futur per llaminadura de l'ara.
No hay comentarios:
Publicar un comentario