Páginas

sábado, 30 de marzo de 2013

Al matí següent.

Perquè menes on callen silencis
em transparentes els dolors
i en fer-ho
endolceixes la llàgrima recollida.
Sempre hi ets, incondicional
i ho he aprés, i no me’n sé estar.

Si mai t’arriben boires
aquells que t’hem llegit
et tornarem la poesia perfecte,
sabràs com hi som per a tu
ens sentiràs compartint-te
i t’ho plorarem junts.
Et conduirem fins a demàs
de somnis i somriures
on els sols brillen indiferents.

No hay comentarios:

Publicar un comentario