joves

ens trobaren al principi
com qui diu en blanc i negre
quan la vida era en castellà
just estrenàvem la llibertat
depredada pel feixisme
no crèiem en adolescències
que diferien madureses

tots dos érem per encetar
amb possibles a dojo
de cossos tendres, esvelts
que aprendríem a estimar
bells perquè ho érem i per joves

d'hora baixa a matinada
ens buscàvem i trobàvem
petons frescos de calfreds
en recers d’amor llogat
de sòrdides estances
que ara repugnaríem
ens sabíem i érem forts

no et vaig saber ser madur
perquè només era jove
ara després de molt després
des de l’esguard del temps
planyo no haver reeixit
on altres llueixen feliços