infància

néixer ostatge de per vida

allà a on per a hoste et deleraven
la llar esdevé la pitjor presó 
carícies i besades es conjuren
i en covardia plouen cops 
amb arbitrari criteri de caprici

negar amb l’escarni dels mils nos
occint qualsevol bri de somriure
sense causa ni fi ni finalitat
els nos perquè sí de cada dia

arraulit al llit entre fils i llanes

balb pel fred de totes les pors
el més fred de tots els freds 
que fa tremolar les dents
fins a esberlar-les 
la llàgrima tova t'omple la cara
de cada dia fins a omplir la història

fins a asclar-te la vida 

un dia et sabran besar i abraçar
fins a la més feliç de les felicitats blaves