lunes, 19 de agosto de 2013

cicles

a les tardes seques
dels dies llargs
d'ombra escassa
pel sol zenital
juganeres orenetes
omplen l'aire
de danses infinites
amb cançons oïdes
fins omplir el pap
amb sort de vida
crien les cries
a la nit de cada dia
dormen arrenglerades
corbant filats

la tardor arriba
i aviat el viatge
d'any rere any
fins a l'eternitat



sábado, 17 de agosto de 2013

vellesa

aquesta pell teva
solcada de vida
tatuada de ferides
esquarterada
com flor del desert
composta de pols
escorça d'escates

aquella pell teva
pessigollejava suau
com molsa d'obaga
repartia escalf
en frescor d'alba
quan matinàveu nits
sense hores ni panys

aquella pell teva
blanca com a prova
de tardanes pureses
embrunida pel sol
impenitent de l'estiu
gust i olor de pa tendre




mare

quan la vida engendra vida
la biologia transcendeix
la pell t'eixampla les fronteres
en direcció a la generositat
les hormones t'entendreixen
la calma esdevé nova forma
tot pren un necessari camí
entre possible i agosarat
s'abraonen malestars de canvis
però et brilla la mirada com mai
i exhibeixes el perfil d'orgull
la bellesa et fa més bella
en anar més enllà de tu
t'obre la porta del futur
i la conjugació del plural


domingo, 11 de agosto de 2013

de tu

al principi

la llàgrima agra es dessagnava
per regenerar-te sencera
reconstruïa la història 
més enllà del record
en l'obscena carícia diària
a la fàcil resposta quotidiana
o el raonament transcendent
de les nostres ànimes sàvies.

després de tu

dia a dia donava vides al món
sota qualsevol pretensió
em lliurava sencer a tothom
per no ser hoste de solitud
no tenia ni preu ni benefici
la paga era apagar el silenci
l'ànima empresonada en el dol
s'envolava sense saber a on
marxava sense saber de què
la perdia i amb ella et perdia

reconstrucció

recupero ma vida de tota la vida
aquella que et va viure plena  
que va maldar morir amb tu
vida que no gosava usar sense tu

torno a estimar més enllà de tu
on t'acaronava en el silenci
m'he obligat a refer-me i viure'm
ara mans noves m'exploren
i em perdonen formes adustes
o lletjors afegides i m'estimen

a voltes tornen moments de tu
que esventen alegries i teatres
esdevenen rituals litúrgics
que ploren que marxessis
i t'homenatgen en l'absència

hi ha una llum verda llunyana
pampallugueja ritmes recordats
t'hi sé veure i escolto les cançons
m'hi atanso tant com puc dansant
i patint que en tocar-la s'apagarà

han passat els dies de plors diaris
potser només és miratge
i l'enyor segueix en la desolació
de l'absència de tu


viernes, 9 de agosto de 2013

nits

hi ha nits en què els somnis
et bressolen vius delerosos
et fan surar per sobre les ones
dibuixades pels blats tendres
dansats per llevants torbats
de generoses primaveres 

hi ha nits de malsons on tot
enfosqueix l'ànima
la por és pura de silenci
neta de vidre
freda com un dall a la pell
ens lleva el trasbals 
i els cos suat s'incorpora
a ritme de panteix

nits de vida i nits de mort
tempestegen radicals
amb la incapacitat dels somnis
de conjugar termes mitjos
la nit és blanc o negre
i només l'alba de colors
de cada dia ens clareja
la llum que ens tempera