dol

en els esboirats dies evoco

la pèrdua irreversible

i ploro la foscor plena

de carícies d'absència nues

el teu cos tendre i cobejat

estellat entre les pedres

d’escullera esbudelladora

des d’on omple de sang el mar

no hi ha prou cel per contenir-te

ni prou dolor per homenatjar-te