sábado, 9 de noviembre de 2013

nosaltres

fem en confortable nosaltres
que se’ns conjuga de silencis
i paraules tendres
el silenci és cert
la paraula és justa
amb ulls vidriosos
ens miren i admirem
tot ens plau
i en no besar
els llavis dibuixen rialles

com si no fóssim
d’aquest món de mals
impermeables a les seves penes
res distreu la carícia
res ens aparta del compartit
la vida ens fa plens i grans
i se'ns fa grat

fem de la tardor primavera
no ens espanten hiverns
ni freds ni foscors
ens tenim i ens sabem propis
ens pactem incondicionals
perdonem errors de vida
i ja no qüestionem l’elecció
potser ara sí som prou madurs
per entendre'ns entre línies

vam deixar enrere
l'horitzó de destí agre
ens descobrim en dolçors noves
la felicitat ens torna
perquè la dúiem dins
com la llavor que espera

una terra nova on florir

jueves, 7 de noviembre de 2013

tan difícil és entendre

tan difícil és entendre
que no suporti la vostra cultura única
la vostra excloent manera d'entendre nacions
la incapacitat de fer el que prometeu
la neciesa de no acomplir contractes i bravejar-ho
la incomprensió dels punts intermedis
l'absurditat de dur les coses al tot o res
per apropiar-vos del vostre tot
i deixar-nos el res nostre de cada dia

tan difícil és entendre
que no suporti l'obligació de parlar la vostra llengua
i el que seria joia en feu objecte de dominació
mentre menysteniu i insulteu la meva de llengua

tan difícil és entendre que no suporti
la fatxenderia de creure-us superiors a tot
sense demostrar mai no res
que no suporti que m'insulteu per ser el que sóc
des de la vostra superioritat falsa

tan difícil és entendre
que no us suporti aquesta cultura secular
de conqueridors que expulsa i crema pobles aliens
que confon espoli amb solidaritat i ho feu sagrat
sou un exercit de panxa-contents que m'empobriu la terra
penseu que la llei és justícia només perquè us convé
aquella llei que no feu sorgir de la voluntat del poble
i que menysprea la voluntat dels pobles
tan difícil és entendre
que no suporti que ens enganyeu les xifres
com si sabéssiu comptar
com si no hi fóssim darrera dels números
com si no hi hagués l'esforç de famílies senceres
que empobriu en benefici vostre

tan difícil és entendre
que no suporti com perdoneu els vostres lladres
i com els torneu a fer déus una i una altra vegada

tan difícil és entendre
que no suporti que convisqueu amb el feixisme
com si fos una petita molèstia
aquell feixisme que ens va matar avis i torturar pares
i que encara el negueu als vorals de les carreteres
tan difícil és entendre
que no us suporti divertint-vos martiritzar braus
i del sadisme en feu cultura
i hi llenceu els diners que haurien de fer escoles
tan difícil és entendre
que no suporti aquesta vostra festa de cacics
que foragita la gent de les terres
que esguerreu generacions de famílies
i els empenyeu a esclavitzar-se al nord
una i una altra vegada
cacics beneïts per religions que els secularitzen
incapaços de repartir la terra
mentre aquesta perd vida

tan difícil és entendre
tan difícil és entendre'm
tan difícil és entendre'ns
per què ens voleu si no ens enteneu?



martes, 5 de noviembre de 2013

sobreviure't

de sobreviure’t també és dur
desfer-me de la culpa

pregunto al món
mil i una vegades

          - hagués pogut ser diferent?

de tant en tant
respon el món

          - hagués pogut ser pitjor

dubto la resposta màgica
refaig la història a pams                       
en reescric altres versions
com si posseís poder
com si la reversibilitat
fos possible per desitjada
i torno a preguntar al món

- hagués pogut ser diferent?

I el món s'impacienta i diu

            - hagués pogut ser pitjor abans
               ara el que no fou ja no serà

les versions s’esvaeixen
com el despertar del somni
visc un confortable instant
que dura mentre el dubte
no torna a cremar l'ara
 
de sobreviure’t també és dur
desfer-me de la culpa