viernes, 31 de enero de 2014

solstici d’hivern


són de solstici d'hivern
aquells dies grisos
que no esperen primavera
sense anhel d'amors
amb cap curiositat de futur
dono la vida per feta
i només li espero la fi suau

amb records d'orgull 
servats en la memòria
esquerdada de llunyania
tot s'acaba i és en això
on rau una lleu bellesa

en el silenci d'aquest dies
torna un record de tu
i la llàgrima tanca l'escriptura
sense consol possible

jueves, 30 de enero de 2014

sabem ser diferents

dibuixarem una geografia nova
i la farem pròpia i serà digna 
i les fronteres ho seran de llibertat

a diari escoltem estoics
ensalivats crits amenaçadors
que des de fora ens bramen
absurdes veritats eternes
etziben atàviques concrecions
farcides d'autocomplaença
justificades en lleis injustes
que sortegen drets humans
ostenten fressa de grandària
basada en la fatxenderia
que els ha cremat la història
i els ha impedit d'aprendre res

païm les nostres pors
les sabem viure i superar
fins saber-nos segurs
perquè sabem ser diferents
i sabem viure junts
incorporem els que no hi són
i els fem nostres mentre ens fan seus
com si ho haguessim estat sempre
vencerem el càstig infinit de ser res
hi serem tots i ho serem tot
perquè som fills agraïts
d'una terra amable
mereixedors d'un horitzó lliure

som gent i som nació i som estat


martes, 21 de enero de 2014

pretendre'ns


recordes aquell tros de vida
quan ens omplíem de llavors nepaleses
llustràvem pells amb sabes d'àloes salvatges
forçàvem músculs fins a quietuds doloroses
nedaven entre algues de platges verges
grimpàvem prats innivats solcats per isards
fèiem que escoltàvem els silencis íntims
en nits de celísties plenes de pluja d'estels
consumíem només les menges més pures
ens n'estàvem dels vicis que no eren mutus
i tot per pretendre'ns infinits


cancó de bressol


de veure't en condicional
bressolant possibles juganers
rere rinxols d'or i seda
sentir-te la pell suau
lliure d'escates i ferides
amb l'olor dolça que regala
formes arrodonides i plàcides
dorm ninet dorm
escolta silencis en el vent
deixa que el somni allargui la nit
llepa caramels d'olor de rosa
i mastega pètals de maduixa pecadora
aquells que dibuixen cares de riure

senzilles proeses disperses
de vides entrelligades
dependències veres i sagrades
que ens ajuden en demàs futurs
feliços entre dols

l'avenir ve caut i tenaç
on hi havia braços protectors
ara s’abracen obscenitats tendres
i tens cadells nous
que t'escolten la cançó
de sons i somnis suaus
fora la mateixa calma de vent
bressola jardins secrets
recordaràs el moment
com es recorden olors remotes
de quan hi havia mares
admiraràs en silenci d'orgull
mentre les estacions de viatge
s’acceleren en ritmes nous
seguiràs sentint els regals
que en allargar la vida et dóna
i el cor fibrat pel temps
te l’entendreixen els goigs
amarats de llàgrimes vives
i la memòria s’omple d'infinits
mentre lluita per no oblidar
 

martes, 14 de enero de 2014

la teva mort irreversible

petons absents
carícies fredes
paraules callades
amor segat
solitud forçada
dolor innoble
enyor càustic
passat oblidat

tot és impossible
de tu absent
s'albira futur fals
arribarà d'esma
obligat de vida
que no podrà viure

la teva mort traïdora
ens ha fet irreversibles