viernes, 28 de febrero de 2014

sencers i plens i lliures i nostres

vam ser grans un dia
sencers i plens
i lliures i nostres
i dels nostres

mai més no vam ser
dels que no ens mereixien

fou el dia sense nit
esculpíem colors d’història
a la pedra del temps
i agraíem passats
i esperançàvem futurs

les geografies noves
ballaven danses antigues
amb cançons de sempre

no fou un dia qualsevol
fou el dia de totes les vides
de tots els demàs possibles

domingo, 9 de febrero de 2014

regala'm

regala'm un jardí
a ser possible
que tingui un bosc de sequoies mil·lenàries
de les que s'enfilen cap al cel
per abraçar el sol
que el jardí que em regales
tingui dues serralades alpines
que el creuin de nord a sud
i d'est a oest i que l'abastin sencera
amb neus eternes als cims
de les que no fonen mai
per calor que faci a les fondalades

a ser possible
el jardí que em regales
te'l demano
amb un prat ple de lavandes florides
que colorin d'olor el paisatge

que el jardí que em regales
tingui un sembrat de cereals joves
aquells que encara serven la verdor tendre
que esperancen fruits d'or
i que el vent pentina en silenci

a ser possible
procura que tingui
un ramat de nyus transhumants
dels que fugen de la pols seca
a la recerca d'herbes noves
que eviten feres afamades
que des de racons amagats
embosquen les preses
d'aquest jardí que em regales
a ser possible
al jardí que em regales
posa-m'hi un riu immens i acabalat
de meandres dubtosos
per trobar lleres fidels i conservar-les
dels que precipiten per cataractes
que acaben amb arcs iris

i si no fos possible
el jardí que et demano
abraça'm
que ja farà el fet

viernes, 7 de febrero de 2014

espanta'm

espanta'm
amb un crit eixordador
amb la foscor d'una nit tancada
espanta'm
amb ganyota de dolor de foc
amb una alçada de vertigen
espanta'm
inventant apocalipsis o guerres
fent tornar pestes atàviques

espanta'm
fugint de mi
fent veure que em desapareixes

espanta'm
com vulguis
però després abraça'm

lunes, 3 de febrero de 2014

bogeries joves

bogeries de joves barallen
i criden sense paraules
prenen armes d'hormones
que dallen com navalles
i etziven frases esmolades
fan mans i mànigues de vèncer
i anul·len contraris o perden
tot per ser millors i triats
els guanyadors sense nafres 
i pletòrics de fatxenderia
és regalen el luxe del sexe
llavors és quan dubten les pors
i xerren mentides d'orgasmes
ha estat així sempre i seguirà
només sabem créixer decaient

en ple envelliment castigo
el cos com el primer dia
tot i saber-me irreversible