Páginas

domingo, 13 de abril de 2014

penyora

lliurat a tu com una penyora
d'acompliment impossible
vivint-nos la història a l'inrevés
ens afegim a les memòries
records que no poden passar
perdem a diari els dies possibles
que ens desenteranyinen tots dos
en aquelles golfes de pols corpòria
sabent que tu no hi ets ni jo
sabent-nos absents i llunyans

ens vivim només moments
de llibertats marginals i festives
on les rialles compartides
amaguen els silencis que ens callen
són aquells els moments fonedissos
segrestats per lleis i ordres
que ens custodien les vides
ens preserven compromisos previs

ens llevem els imperdonables
de les nostres vides fermes
rebutgem trossos de felicitat
perquè els sabem ficticis
perquè sabem que de felicitat
només n'hi ha una
que és gran i la volem sencera

perquè del que no és
només en podem fer novel·la
i aquest poema tou
potser li podria fer de pròleg



Somrius, i a traïció
m'ofereixes una penyora.
Ara intento resoldre
dins la claror de la cambra,
si la poso damunt el palmell de la mà
i bufo,
 la faig volar entre ginesteres,
o si la deso en una capsa
per si mai la vols pagar.

Natàlia Casellas

No hay comentarios:

Publicar un comentario