tu i només tu

jo vaig tenir totes les annes
les abraçava cada dia
les immenses i les petites
les que fonien horitzons
més enllà de fronteres
per parlar llengües estranyes
les que quedaven arraulides
en la foscor dels racons

jo vaig ser amb totes les annes
les que lluïen festes de llarg
amb vestit cenyit i riure ample
les que deprimien silencis
en fugir de litúrgies i brogits

jo vaig viure totes les annes
les que em van saber viure
les que vaig saber viure
d'aquelles totes que eres
que van marxar amb tu
al més buit dels irreversibles
i que se m'esvaeixen
en la memòria malalta