sábado, 30 de agosto de 2014

agost

s'ha de viure la calor d'agost
en migdia atrafegat de feines
per posar en valor la transparència
del got a vessar d'aigua fresca
mentre la cridòria d'orenetes
entreté la massa del cel blau
mentre de fons a l'horitzó
el murmuri de parrups de tudons
diuen fer tard per procrear

ens impacienta la nit de cada dia

i se'ns fa encara massa curta
no la desitgem dormir sinó viure
el que la calor no ens deixa de dia

espectral

saps? visc la vida
en ombra projectada
sobre la paret color d'os
on ja no hi compta
l'escalf de la carn
tampoc sento pell freda
a les nits de tardor
que empenyen hivern

m'enganyen els sons
que no descriuen afores
m'enganyen des de dins
no hi ha somni és deliri

espectral com sóc
potser no cal ser més

lunes, 25 de agosto de 2014

per un tros de tu (II)

em donaria sencer
per un tros de tu
per un petó
per un segon
per un desig
per dues paraules

per qualsevol tros de tu

que no sigui aquest silenci
que em retreu l'infinit

martes, 19 de agosto de 2014

ginestera

I
sempre serà nostra
l'olor de la ginestera
evocarà aquella lluita teva
de guanyar-me i conquerir-me
se'ns quedarà d'amiga la ginesta
vindran noves primaveres
duran l'olor de sempre 
i a cada any ens farà eterns

II
sense veure't
com un arbre més
amagada dins del bosc
amb posat perdut
ja és massa agost
la ginestera no té ni flor
ni olor de ginesta
per descobrir-te

III
tot és miratge
grogor i olor de ginesta
són maneres de fruitar
beines d'espases
plenes de conceptes
de noves ginesteres
amb nous miratges
any rere any
i tu i jo mirant-nos-ho
en silenci i prou
com si res no fos
com si tot fos somni

domingo, 10 de agosto de 2014

terrassa

perseguíem amors
asseguts a les terrasses de bars
regentats per orientals
que havien deixat el món petit
en places d'infàncies sorolloses
i de tutors cridaners

espitllàvem inicis de conversa
que a poc a poc apagaven l'esperit
i cada vegada menys serens
i a cada copa menys hàbils
ens apreníem els passats
i lluíem pecats confessables
la lluna se'ns posava a sobre

tu de mar
jo de muntanya
brindàvem a la plana
per vides impossibles
i en saber-ho
ens en rèiem
mentre cap silenci
mai no va gosar saludar



lunes, 4 de agosto de 2014

muntanya

he pujat fins a on dormen les fades
la terra on els déus confonen
les soques centenàries amb pedres
on els rius canten llibertat
on prínceps i princeses eren eterns
i construïen castells de guerres
entre sàtirs reis medievals
allà on el ruixat de mitja tarda
ho transparenta tot
i fa les fonts deus

allà dalt m'he posat el món als peus

com quan estic amb tu