lunes, 27 de octubre de 2014

cada dia

cada dia jo sense tu
cada dia les mateixes preses
cada dia el mateix camí de feina
cada dia les mateixes cruïlles creuades
cada dia els mateixos trams dels mateixos carrers
cada dia la mateixa senyora passejant el mateix vell gos
cada dia les mateixes flors en el mateix jardí segrestat entre barrots

i a l'horitzó de cada dia

el mateix sol rient de tot plegat

feia

feia feliç el silenci en dormir
feia riure les paraules de les velles litúrgies iterades
tot quedava ple quan ella hi era
tot tenia sentit quan li donava
feia feliç l'aigua del mar en banyar-se
l'aire era perfum al respirar-lo
i cap llum no l'ombrejava

domingo, 5 de octubre de 2014

lloo

1
ets el que ets
i et sóc subsidiari
quan m'has dit vine
t'he vingut
quan m'has dit espera'm
t'he esperat
quan m'has dit sigues-me
t'he estat
quan m'has dit marxa
t'he plorat
quan m'has tornat
t'he festejat


2
t'estimo com ets i et lloo
barrejades virtuts i nafres
i quan no hi ets construeixo
la incondicionalitat esmicolada
ni que sigui de peces de paper


3
aquella penyora voleia entre ginesteres
empesa per tramuntanes aleatòries
enyora del dia en què va quallar
només que fou inici de possibles
el terra de pols no li fou prou ferm


4
ara jo
el més elemental dels pronoms
baixo a la terra i al fang
i m'embruto i embruteixo
de fracàs meu de cada dia
sense el nosaltres que ens aplegui
com a més enyorat dels pronoms


5
t'estimo amor
amb tu o sense tu
vaig fer-te una trena
llarga com un pensament
i sense adonar-me
m'hi vaig trenar els dits
i entre carícies 
n'estic presoner