martes, 16 de diciembre de 2014

si tornes

I
si tornes
tinc per a tu
la ciutat dels prodigis
una viatge a l'Orient
un sac de paraules lluïdes
una certa seguretat en futurs domèstics
i un per què del teu somriure
 
si no tornes també


II
passejar-nos 
per la vella ciutat
buida fosca i freda
i amb tu sentir 
que no hi ha platja d'agost
ni festa major que la iguali

III
n'ets conscient
que aquest any
les ginesteres floriran
a mitja asta

IV
per una paraula teva 
un so de quotidiana vitalitat
d'aquells que ens dèiem a diari
sense arribar-los a escoltar
un "aquesta camisa és tacada"
"aquests pantalons no fan joc"
"has dormit bé"
"saps que t'estimo oi?"
qualsevol d'aquelles paraules
que em permeti'n reviure't
dir-te preguntar-te disculpar-me
estimar-te de cos real

V
torna'm
torna un minut un instant
com un petó fugisser 
un moment que em confirmi
algun dels dubtes que em bleeixen
digues-me que ens vam entendre
que fórem feliços

VI
no sé trobar el tros de tardor que ens acomiada
no veig l'hora de dilluns que ens allunya
no entenc el tros de vida que m'espera sense tu
no vull aprendre ni créixer després de l'adéu
no sense cap SÍ que ens convisqui plegats i eterns

VII
potser no mereixes que et digui res
però les paraules se m'escapen dels dits
per abraçar-te

VIII
no hi ha cap impossible 
que ens faci possibles
no hi ha cap present
que buidi l'absència
no hi ha cap demà
que esmicoli la llàgrima d'ahir
ni un sola paraula
capaç d'exercir el dret d'amor
no hi ha cap espai on tu i jo
tornem al món
la rialla de colors


IX
em pertorba la distància infinita
que ens separa i allunya
em crema la carícia perduda
i oblidar els petons certs
que ens confirmaven


una pluja que eixampla la distància que ens distancia
un fred viu de matinades gebradores
un vent absurd que no sap contra qui bufa
unes nits que s'allarguen en silencis balbs 
unes festes que s'omplen de falses llums
unes il·lusions de mainada pretesament màgiques
un escalf elèctric que no arriba al cor 
unes capçades d'arbres despullats de primavera 

tot això és el color del meu desembre
del meu desembre del dos mil catorze

lunes, 1 de diciembre de 2014

pren-me

torna quan vulguis
pren-me besa'm abraça'm
que el petó
digui que m'estimes
que l'abraçada
em noti que hi ets.
sense cap paraula
deixa-les per a poetes

que saben plorar desamors
no facis cap promesa
que res no t'obligui a ser feliç


sigues feliç
ni que sigui
l'instant que pren
entre el bes i l'abraçada
i amb mi dins


que per primera vegada
ens sigui
la felicitat qui s'agenolla