recer

destriar-te del brogit
acotxar-te en silencis
escoltar carícies balbes
deixar que la besada
estovi l'escorça recer
mentre el cor insinua
futurs de mel estranys

massa coses fan tard
i la felicitat s'agenolla

tu

amb tu

que de sis arbres fèiem bosc
que de cinc carícies èxtasi
que de quatre paraules poesia
que de tres notes música
que de tots dos fèiem gatzares
que de cadascun fèiem infinit
que de res no defallíem

no descanso en el silenci

no descanso en el silenci
fa temps que no hi tinc dret
els records em retrunyen
conversen en malsons
i les nits duren setmanes

Catalunya avui

llarga la nit que no permet dia

una gelor balba i blava rau als gebres

tot és previst i el dol fred previsible

ens esmunyen les llibertats i béns

éssers paràsits que ens volen mal

ens buiden de poesia i de vida

ens fan inventar un país nou

de llibertats imprescindibles

i roges il·lusions temperades

massa fàcil

massa fàcil llegir-te

xopar-me del teu estil

prendre't els teus motius

copiar-te sencer

copiar el teu art sencer

sense res meu

potser només

un bri d'honestedat

en fer-t'ho saber

massa fàcil ser tu

perquè sent jo mateix

no me'n surto