tarda

una calor intensa i humida
d'un estiu tardà que no marxa
la vella guitarra de sempre
les mans anguloses
sis acords maldestres
una veu endolada canta
una inèdita cançó esguerrada
que ningú no escolta

fora els núvols fan curses de vent

barret de palla

sobre la cadira del rebedor
hi fa vida un barret de palla
sense tarda de sol
sense passeig de platja 
i sense tu

la felicitat s'agenolla

des de la foscor traïdora
de la nit més plena de gent
i buida com mai de companyia
enyoro de quan pecàvem junts
d'aquelles mels compartides
amb aquella llibertat retrobada
que ens feia adolescents

ara que el silenci dibuixa pors
que es disfressen de despits
 
per què fan impossible el difícil?
 
per què si no és sencer
no pot ser apedaçat?
 
per què de la falsa seguretat
que només és llar de la por?

per què la gallardia absurda
ens roba els destins
i ens agenolla la felicitat?
 
per què els per quès
gemeguen respostes diferents?
 
perquè les vides viscudes
es viuran sempre allunyats.

11 de setembre de 2014

la capital ens convoca

i ens troba i ens aplega

i ens vol valents i ferms

i en veure'ns pertot
ens ofrena les llibertats perdudes

i els prohoms vesen

les llàgrimes enquistades

de quan ens demanaven

mereixeu-vos-ho

ara panteixen set passes enrere

i pocs són els que ens encalcen

en memòria d'aquells herois

que tres-cents anys després

els creixen ales

i aquell món immens d'abans

se'ls queda petit ara

per encabir el seu cor
en el nostre record

saps que sí Catalunya

tornes a ser

l'orgull dels nostres

només perquè ara sí

Catalunya

ja només ets nostra