domingo, 28 de junio de 2015

fer-te meva

amb tots els estels del cel
dibuixo la teva figura
i l'abraço amb els meus braços
que s'estenen entre un infinit i l'altre
i no et sé fer més gran
i no et sé fer més meva

sábado, 20 de junio de 2015

esperança

i aquell nen
de mirada amarada de llàgrimes
se sap feliç

entre tots els bategars dels silencis
se sap viu

entre tots els futurs que l'envolten
un és seu

sábado, 13 de junio de 2015

viu

llavor de projecte
rel de res
i si enterra en terra la vida
per cap al cel lluir-la
sense nafra ni mort que la malmeti

miércoles, 10 de junio de 2015

autisme


aquella mirada de vidre
que em travessa
aquella carícia de ferro

que només em toca
aquell silenci tancat d’obaga
que em defuig
aquella ganyota teva
que m’estima estrany

que m’estima estrany sí
però quina normalitat no ens estranya?
potser la que ens avorreix a diari
 

sé que en fugir-me fas la distància
per des d’enllà enyorar-me

 

conec com et sobreactua el tacte quan toca
i et ruboritza les venes i t’omple de calfreds
i ni tu ni ningú no és capaç de sentir tan fort

 

potser no cal mirar-me perquè ja em saps prou
de cada dia meticulós que m’has après
de reüll
quan no et sabia
d’amagat de mi
a trossos fins fer-me tot

t’estimo més que totes les teves pors
i quan et vull normal espero a les nits d’estels
i et miro les sons i t’acompanyo els somnis
com totes les mares i pares de tots els mons

domingo, 7 de junio de 2015

alquímia

a quina butxaca amagues
els ous de sargantana
els verí de la serp
la saliva del gripau

l'ullal de ratpenat
amb quina bruixeria fas
l'alquímia de créixer-te
mentre braços suaus t'acaronen
i petons nets et nodreixen

una ànima projecte un futur
on no hi ha temps de màgia




Tuit

la butxaca amaga
ous de sargantana
verí de serp
saliva de gripau
quina bruixeria fa
l'alquímia de créixer-te
en braços suaus
i petons nets


miércoles, 3 de junio de 2015

Pepita

Twitter és una caixa de sorpreses, una font de debats i coneixements inesgotables, d'aprenentatges concrets, sincrètics, d'informacions, de somriures. He pogut materialitzar moltes de les relacions tuitejades, d'altres no, però a vegades han tingut, i tenen, més franquesa de la que tinc amb gent que veig a diari. Un exemple:
 

Posem que es diu Pepita. M'encadena set tuits per explicar una història. Ho fa d'una manera espontània, com si ho necessités. No reprodueixo les meves respostes. No cal.

1) Ahir a la nit vaig recordar perquè penso i parlo en castellà.

2) És molt fort, vaig recordar les baralles amb el meu pare perquè parléssim català. Vaig odiar el meu pare.

3) Anava en un col·legi franquista i cantàvam el "cara al sol" i resàvem.

4) Clar, però com ho feia amb tanta ràbia jo no ho entenia. També hi havia amor.

5) És com si hagués estat segrestada.
 
6) Recupero el meu pare perquè ja no hi és.
 

7) I de moment no puc parlar més. Gàcies per contestar

I aquí acaba. Repasso els tuits i em commoc representant-me la història i els personatges, com en són de víctimes dels odis aliens, amorals, immensos, absurds.

A Franco no li perdonarem mai la guerra, els morts, la destrucció. Tampoc els vuitanta anys de foscors repartides en tres generacions.

Canviem-ho per sempre, ara que podem.