jueves, 22 de diciembre de 2016

ser mar

quan ets mar
ets massa gran
per saber què ets
 
quan ets aire
ets massa diàfan
per saber com ets

quan ets terra
ets massa sòlid
perquè valgui la pena ser


ser el que som
per ser com som
quina grandesa!

martes, 6 de diciembre de 2016

per arribar fins a tu

I
t'imagino en el cel
mirant un horitzó que vespreja a poc a poc
sota hi ha un mantell de núvols
que amaga els mortals
et sento eterna
un tros de tu m'obrirà una nova memòria
seré l'abraçada que recollirà la baixada
la carícia tímida que obrirà el desig
la veu que t'omplirà nous racons 
arriba ràpid
i somiem-nos infinits


II
jo aquí baix
empenyo la ciutat per arribar fins a tu

domingo, 13 de noviembre de 2016

ironia

ironia és dir-te amb el cos
el que les paraules confonen

fa molt que la moral no sap prohibir
i els riures del món
es fan de músiques absurdes
sabem silenciar el soroll 
fins a fer-lo sord
sabem ser d'amagat i en silenci
i apaguem tots els llums
només per compartir la ceguesa
només per compartir-nos

en la ceguesa

13 de novembre

tornem a omplir carrers
a trepitjar llambordes
sentir els sols de juny
les pluges de tardor
cantar els himnes
en coral magnífica
immortalitzar fotografies
d'aquest cos meu que viu
que nom el manté en peu
l'etern desig de llibertat

una i una altre vegada 
escrivim la història 
d'eròtica i heroisme
de goig i llibertat

fem ferm el camí
ja fa molts dies 
que la por és seva

martes, 27 de septiembre de 2016

no sé

no sé
potser et viuré en el núvol de sucre
quan els somnis es dibuixen amables
potser et conviuré entre goig i plaer
i sabré ser ferm
en la voluptuosa fragilitat
que forgen els teus cels
potser em sabràs envolar
pels camins de nit i estels
on recollirem raïms de llàgrimes
per fer-ne rosades de matinada
que les papallones libaran en veu baixa
de fons brillarà la rialla d'un nen
de franca i sincera llibertat
junts farem rimes amb poemes vells
per a versos que l'amor ens inventarà

no sé
potser ho sabré fer
no seré ni adust ni fràgil
ensenyaré als silencis a entendre't
riuré de les paraules que els trenquin
prendré tots els petons guanyats o robats
t'abraçaré per saber-te propera
per saber-me dins

aquelles nits que el fred sap fer eternes
ens faran còmplices del desig
i agrairem la saviesa del fred que les fa eternes

viernes, 16 de septiembre de 2016

inicis

I

la importància de la sezillesa
el valor del somriure
el saber-me escoltat
entendre allò que em dius

i els silencis que em calles


II 
saber que de lluny et sento aprop
i d'aprop estant et sento dins
saber que no cal saber si no és per saber-te
 
saber que el primer petó ho abrandarà tot 


III
una cançó arqueja l'arc iris de la nit
i fa colors de papallona
mentre et sento alenar aquí a la vora
en el clot que ha deixat la teva estela




IV

anotarem la data al calendari
i la celebrarem amb castells de sofre i foc
i dues copes de xampany francès
dringaran per enveja de campanes i batalls

sábado, 6 de agosto de 2016

sábado, 30 de julio de 2016

Blanes

I

vas arribar just en el moment
en què va tremolar el món sota els nostres peus
la muntanya es va esfondrar
l'allau de fang i pedres va esllavissar per la riera
enduent-se vides coses i cases

nosaltres nus bruts ferits accidentats
ho vam haver de llegir als diaris



II
 
tot va començar en aquell Blanes
el dia que s'omple de trons llums colors i sofre
avui n'és aniversari i m'hi han portat a 100 quilòmetres
i 15 anys amb la tramuntanada empordanesa
que vam aprendre a fer nostra
a consentir-la
ara sóc sol tornats en aquella platja fosca de nit
amb la cançó amiga i la llàgrima tendra
acabada la cançó només queda el silenci
el mateix que em corca a diari



III
 

per odi que guardis
per pena que sentis
per enyor que brolli
per por que silenciï
per dolor que vessi
agraeix que hi sigui

ella o ell

tros de tu

m'ha quedat
un petó de nit posat
en un bri d'abraçada
demà em dirà bon dia
i el somni
m'haurà donat permís
per ser un bri de tu

martes, 14 de junio de 2016

deixa'm una nit sencera

deixa'm una nit sencera d'agre solitud 
i que el dol s'escoli entre els records
que només l'ànima enlairada de futur
desprengui la saba nova
arreli i el sòl l'adobi
i les flors olorin colors vius
insectes enganyats i tips
ompliran de fruits l'ànima nova

poques coses són més vives
que renéixer en tots els sentits
ser part de l'infinit que ens té
una altra vegada més

a poc a poc m'acomiado dels records
amb el més salvatge dels oblits

deixa'm la nit sola de tu
i que demà et trobi en amor tendra

martes, 17 de mayo de 2016

a cent quilòmetres

et sé 
a cent quilòmetres
a set amors
a tres vides

llunyania crua
enyor que et plora
intens i efímer com un llamp

res de nou sota el cel
la tempesta jeu
la lluna desendreçada
estrena la nit jove
i tu i jo tremolem refredats
diferents nits sense recer

a cent quilòmetres
a set amors
i a tres vides de distància

miércoles, 6 de abril de 2016

m'agrades

m'agrada el jo que sóc quan sóc amb tu
saber que em segueixes de reüll quan faig
cercar-te la mirada fins a coincidir-la
fingir que t'atenc malalties impostades
ajuntar-nos i viure'ns els defectes mutus

et ploro en aquelles nits de solitud
de record bellugadís per llit sense son
cobejant petons robats i carícies furtives
ploro la por d'oblidar-te
el malson de pensar que tot fou somni

m'agrada el jo que sóc quan sóc amb tu
i si somni fos que em duri com el turment

jueves, 24 de marzo de 2016

sóc d'un poble lliure que del miracle en fa rutina

viure només
per seguir l'estela àgil
llevant mites i absurds a banda
despullar religions i filosofies 
què només ens ha sabut prohibir
l'arrel és per als arbres
nosaltres som d'aire
i en aquest tros d'història
que ens fa de vent
la terra només per fer peu
per fer fort el salt de llibertat

rics de la natura més pobre


vivíem lluny érem dels afores
on la ciutat cremava els paisatges

on verd i pedra tenien opció sobre ferro i quitrà
encara hi havia trossos espantats de natura

era una línia tendre on les sortides de sol
amaraven les boires tòxiques

érem dels marges però sabíem ser pobres
i aquella paradoxa ens feia lliures i dignes

la civilització no era recurs sinó por
l'horitzó de muntanyes era ple de somnis

l'adolescència va omplir aquell paisatge
dels pecats més tendres de la humanitat
 

hi havia encara camps premuts per l'urbs
empesos contra les muntanyes


van haver de passar molts anys
per saber que havíem estat expulsats
i aquell dia va deixar de ploure

miércoles, 2 de marzo de 2016

era un tenps

I
abans hi era
era el temps
de llepada forta de felí
ara l'angoixa esquinça les nits soles
i la pateixo impotent 
amarat de suor freda
aquell panteix que delatava plaers
del temps de llepada forta de felí
ara només presagia finals


II
només per l'acidesa del teu sexe
recordo silencis d'esperança
ara el so de l'alè espanta els somnis


III
no t'enganyis estimar s'estima
amb mans pits i llengua
és així des que som biologia


IV
potser estimar
només és excusa de sexe
i parany de reproducció

sábado, 13 de febrero de 2016

Muriel

Matí

avui és un dia de llàgrima tendra
som-hi i amb força
som una terra
que dels miracles em fa rutina


Nit

a la fredor de la nit
dins la llar balba
l'esca encén el fogó
i l'escalf ens abraça
l'esca s'apaga
però el foc queda viu

i ens viu de certesa
ens ofrena el comfort

i més enllà l'esperança
de despertar lliures
en demà de fronteres
noves i netes



et devem una terra lliure
que només sigui nostra

jueves, 11 de febrero de 2016

de paper

de paper ser
de tinta viure't
omplir quaderns
de colors solans i obacs
i en distància
llegir-te i aprendre't
clarejar els trossos de dubte
corregir tots els errors
ser-te immaculat
enamorar-te
per ser el millor escrit
del millor poeta
de la llengua més bonica
per ser-te un jo
que no defugis mai més

jueves, 28 de enero de 2016

colors

I

no respectar qui no et respecta.
no estimar qui no t'estima
no reconèixer qui no et reconeix.
no investir qui t'odia

II

hi ha massa colors a la vida
com perquè embruteu de negre
tots els blancs que us regala







domingo, 24 de enero de 2016

ara sóc teu

I
sàpigues que ara sóc teu
només cal que em vulguis
potser demà em faig d'amant gelosa
i t'esquivo la mirada
refredo la carícia
o t'excuso la trobada
però ara sóc teu
només cal que em vulguis

II

quan jaguem junts
t'explicaré vides
quan permetis que dits i llengua
recorrin els racons prohibits
t'explicaré passats
hi ha agrors que només són possibles
amb boca de mel
hi ha mels que apaguen volcans
o saben perdonar pecats

domingo, 10 de enero de 2016

sigueu

esteleu senyeres
emancipeu-vos
empreneu vol
qui no us vol lliures
no us vol
qui no us reconeix drets
us vol cap cots

#dissabtepoètic