domingo, 30 de julio de 2017

vestida de mel

de la bellesa plena vestida de mel
mirada blava de cel i transparència
mans destres de dits llargs i àgils
arpegiant tres guitarres en una
convertint el poema en una cançó
que fa del crit d'altres la pròpia sang
i omple de llum els inferns de la terra

i jo saber-me espectador badoc
enamorar-me dels missatge clars 

de la cantant de mirades netes
les paraules dibuixen cançons 

que acompanyen totes les solituds
de tots els móns

demano als déus fer etern l'instant

enamorar-me del immens
que ix de tot cos perquè cap cos
no sap com contenir-lo
s

Aquest tampoc és el meu amor
en sóc fan o client atent i amatent
però he de seguir el viatge enlloc

sé que mai no sabré estimar
perquè no sabré estimar com tu



sábado, 29 de julio de 2017

mai no és temps de temps

entre incendis i sequeres
desitjo la neu que em fa mans balbes

entre torbs i ventades
enyoro la calma canicular
de les implacables tardes d'estiu
que fonen el pedrís
de totes les places majors
de les geografies coronades 
de construccions nobles

lunes, 17 de julio de 2017

ballo el vol foll del cor que em mena a tu

ballo el vol foll del cor que em mena a tu
de la festa la rialla exagerada
cada vegada amb més tendresa que destresa
l'abraçada que ens refà de dubtes grisos

sóc nu de nit neta
m'estremeixen rosades d'olor de gessamí
la pell balba s'eriça i la tremolor eixorda el silenci
només dins meu
en l'espai que ressona dins del meu crani
fora el silenci segueix invencible
només el teu alenar suau et fa viva

clareja
el dia és nu i net
els cúmuls són casolans d'inofensiu cotó
desprenen arcs irisats com rialles
no hi haurà ni torbs ni llamps
ni vendavals de vàndals vents
només perquè tu no obres la porta i marxes
sense esteles
com sempre has fet amb totes les meves pors

ànima de vidres trencats

l'ànima de vellut
esdevé de vidres trencats
em dalla el cor
m'esbudella des del cervell fins els testicles
veig en el racó superior
ja tot és superior a mi
com l'aranya em plany i em plora
li sé una mestratge en la cura dels seus
li demano
que em fili els trossos i em sargeixi els parracs
reconstrueixi el que pugui de mi
m'obligui a viure
ni que sigui un parell més de silencis

Urnes lliures

I
la mentida cremà els vostres rostolls de zitzània
això i així és la vostra Espanya
la creieu immortal
i serà cendra en urnes lliures



II
artificial com silenci de por
fals d'insults absurds i grolleria

grolleria i més grolleria
amenaces il·legals i roïnes
només Espanya de mort feixista
cendres en urnes lliures
ara ja som comiat de déus

hem perdut el sud per ser nord


III
vertigen d'ocell
peix de desert

tan impossible com Espanya de futur
herència eterna de feixisme

decimonònic i decadent atàvicaiqqk.a
si no voleu ser
nosaltres sí 

nosaltres som urnes lliures
i no us farem ser el que no sou
ni permetrem que ens prohibiu ser

IV
romandre és tan desagradable 
com innecessari
ara ja
som poble d'urnes lliures
i ales de llum
que ens envolen on les repúbliques
cobegen igualtats 
on el nostre és l'himne que desterra el meu